Què visitar a Peñíscola?

El visitant que vingui a Peníscola no pot marxar de la ciutat sense visitar almenys el castell medieval de l’ordre templera que s’erigeix al centre del nucli antic. Es tracta d’una fortalesa que ha tingut a més el privilegi de ser una de les tres Seus Pontifícies (juntament amb Avignon i la ciutat del Vaticà). Actualment aquest edifici ha estat declarat Monument històric-artístic Nacional i és un dels destinacions turístiques més visitats a la Península. La construcció de aquest castell, una meravella de l’arquitectura militar, suposa un camí intermedi entre la robustesa d’un romànic que arriba a la fi i la sobrietat d’un gòtic que comença a obrir-se pas com a nou estil arquitectònic. Els arcs lleugerament apuntats, l’ús de voltes que anuncien les de creueria, els carreus perfectament tallats i encaixats entre si combinats amb la nuesa dels murs i l’absència d’elements decoratius fan d’aquest castell una construcció sòbria però imponent digne de l’Ordre a la qual representava. El castell va ser remodelat i utilitzat com a residència pontifícia per Benet XIII i Climent VIII. Més tard, també seria remodelat pel rei Felip II per protegir la fortalesa amb artilleria, canvis que encara són evidents al llarg de l’estructura. Però d’igual importància que el mateix castell és la Basílica que es troba al seu interior. D’origen templer i reutilitzada pels següents Papes que van habitar el castell com Basílica Pontifícia, té particularitats arquitectòniques que la fan molt especial. Coronada mitjançant un absis amb forma semicircular cobert per una volta de mitja taronja que es s’eleva sobre un petit finestral que s’obre en el mur de l’absis i que il · lumina de forma de forma gradual l’espai, aquesta petita basílica va ser el lloc triat perquè guardessin repòs de manera temporal les restes de Climent VIII.

Als peus del castell trobem l’ermitatge de la Mare Déu d’Érmitana, dedicat a la patrona de la ciutat i on es guarda i es venera la imatge de la mateixa. Aquest petit i peculiar temple va ser manat edificar per ordre del Governador do Sancho d’Echevarría al començament del segle XVIII encara que hi ha constància que va existir un altre en el mateix lloc durant l’època medieval.

Igual d’importants són les muralles que va manar construir Felip II en el segle XVI a l’arquitecte Joan Baptista Antonelli. Compten amb tres portes d’accés a la ciutat, totes elles igual d’importants i grandíssims. La porta que pertany a les obres realitzades per Felip II es coneix amb el nom de “Portal de Fosc o Portal de Felip II” i és la que dóna accés al nucli antic de la ciutat. D’altra banda trobem el “Portal de Sant Pere o del Papa Lluna”, rep aquest nom perquè va ser ell qui el va fer construir cap al segle XV. En aquest cas, aquesta porta era la que donava accés a la ciutat directament des del mar, ja que quan creixien les tempestes i l’aigua arribava al peu de la muralla les barques comercials podien atracar directament en la costa.

Al centre de la ciutat medieval, el visitant trobarà una petita església amb l’advocació de Santa Maria de Peníscola. Es tracta d’un petit temple en el qual s’uneixen els arcs perpanys apuntats i les traceries gòtiques amb elements plenament romànics com la porta d’ accés a l’edifici abocinada, l’única nau de l’interior o la coberta cassetonada. L’edifici vaig haver de ser reconstruït al segle XV a causa d’un incendi. A més, a mitjans del segle XVIII el temple va ser ampliat tant en longitud com en alçada, afegint-li al pis superior una volta de mig canó perforada que anava il · luminada mitjançant llunetes. En el seu interior es conserva en perfecte estat un tresor que no té res a envejar als grans tresors catedralicis, d’entre les seves peces cal destacar un Calze que va pertànyer al Papa Lluna, el Reliquiari de Clemente VIII i una preciosa creu processional que ha estat atribuïa a Benet XIII.

Però no tot és arquitectura en aquesta ciutat, també hi ha excel·lents meravelles naturals de poder visitar com per exemple El bufador, es tracta d’una curiosa i enigmàtica formació geològica mai vistes, el la geografia espanyola. Consisteix en un túnel que ha estat excavat a la roca de forma natural i sobre el qual s’ha anat conformant la ciutat. En aquest túnel s’endinsen les aigües del mar quan es produeixen canvis de marees el que provoca forts sons i elevacions de les aigües, que surten a la superfície per la força de l’aigua.

D’altra banda ens trobem amb la Serra d’Irta, es tracta d’una alineació muntanyosa d’uns 15 quilòmetres de longitud però que arriba a assolir una alçada de 573 metres. Ha estat una zona declarada Paratge Natural i actualment és una zona protegida mitjançant aquesta figura. Aquesta serra es troba perfectament condicionada per a realitzar activitats a l’aire lliure com muntar a cavall, quad o senzillament passejar pels senders ja que la senyalització amb què compten aquests camins és excepcional. A més, amagada per la Serra es troba la petita ermita de Sant Antoni, del segle XVI i des de la qual es contemplen unes vistes inoblidables de la ciutat que s’erigeix ​​als seus peus.

D’especial bellesa i singularitat són les anomenades Illes Columbretes, les quals representen una de les formacions insulars amb més interès ecològic. Es tracta de quatre petits illots de formació volcànica que s’assenten sobre fons d’uns 80 metres de profunditat. Els noms que reben els diferents illots van en disminució en relació amb la seva grandària, així són conegudes de major a menor com: Grossa, Ferrera, Foradada i Carallot.

Finalment ens trobem amb el port pesquer, cosa que no podia faltar en una ciutat amb una ancestral tradició marítima. La pesca segueix sent una de les principals fonts d’ingressos de la ciutat, a més de ser un dels ports més importants i amb major nombre de embarcacions en actiu de la Comunitat Valenciana. En ell, també és de especial importància per al visitant curiós la visita de el far, el qual data de l’any 1892 i el feix lluminós arriba a una distància de 65 quilòmetres.