Història de la ciutat

Hi ha poques ciutats que conservin tan bé com Peníscola l'encant i l'enigma del passat quan es camina pels seus ancestrals carrers.

La particularitat de la seva situació, sobre un penyal al mar ha afavorit notablement que moltes cultures hagin sabut veure al llarg de la història, la particularitat i importància que té la ciutat Peníscola per la seva especial ubicació al mapa, sent un important enclavament dins de la costa Mediterrània al llard dels segles.

Declarada conjunt històric artístic l'any 1972, la ciutat compta amb innombrables edificis i gestes històriques que ens conviden a endinsar-nos-hi més com viatgers ansiosos de llegendes que com a mers turistes.

Als fenicis i grecs els van seguir els romans, els bizantins i els àrabs. Totes aquestes cultures ancestrals van tenir un punt comú, triar la ciutat de Peníscola i el seu abrupte castell com a enclavament per a les seves ciutats donada la seguretat que els aportava la fortalesa més de per les condicions climatològiques especialment bones que té la zona: clima càlid i abundant aigua dolça que emana directament a l'interior del penyal.

Als grecs se'ls ha d'atorgar l'honor de ser els posseïdors del refrentar escrit més antic en què apareix el nom de la ciutat, la qual apareix esmentada com Chersonesos i la transcripció al castellà és península. Més tard serien els bizantins els que la nomenarien com "penis iscola", aquesta és la traducció que li va donar aquest nou assentament a l'anterior nom grec i que vol dir "gairebé illa". D'aquesta evolució etimològica s'ha derivat a l'actual nom de la ciutat.

Durant els anys d'ocupació àrab de la ciutat, aquesta va passar a cridar Banaskula. Els musulmans van ser precisament els que van convertir la ciutat en un port comercial de gran importància que en l'època de la reconquesta cristiana va augmentar la seva influència a la costa Mediterrània.

Més tard, serien els cavallers de l'orde del Temple qui triarien també aquest particular enclavament per erigir la seva fortalesa, aprofitant l'antiga construcció d'origen àrab que aquí es trobava però adaptant-la a les necessitats que ells tenien. Seria cap a finals del segle XIII i començaments del segle XIV quan l'antiga alcassaba àrab seria reconstruïda i transformada en l'actual castell medieval. Els comitents encarregats de dur a terme aquesta transformació van ser el rei Berenguer de Cardona (Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya) i el rei Arnau de Banyuls (Comanador de la ciutat de Peníscola). Però malauradament les obres del castell no es van poder dur a terme en aquesta primera fase a causa de la dissolució de la pròpia Ordre per mandat de Clement V, de manera que el castell quedaria inacabat.

En l'època de Felip II la ciutat va sofrir un nou reforç en el que que a defensa es refereix ja que es va fer necessària la millora de les seves muralles per protegir-la dels atacs dels pirates. Després de la Guerra de Successió, la Guerra d'Independència i les tres Guerres Carlines, la ciutat de Peníscola perd la seva importància militar en favor de la ciutat portuària de Cartagena. Però està pèrdua d'importància militar com a arsenal no va perjudicar sinó que amb l'arribada del turisme als anys 60 la ciutat va sofrir un gran avanç a causa del component cultural i de lleure que es desprèn d'aquest ancestral enclavament. La ciutat ha sabut reinventar constantment, adaptant les noves formes constructives a l'entorn històric que l'envolta i creant així un marc en el qual el visitant pot gaudir en qualsevol moment de la història i la cultura del lloc.

E.g., 01/12/2020
E.g., 01/12/2020